Llega la esperada crónica de nuestras cenas bimensuales de antiguos integrantes de un grupito tipo boy scouts, cuya máxima aventura en la actualidad es ir al contenedor con bolsas de colores a reciclar basuras de diferentes colores.
Nos encontramos el viernes, después de lidiar con agendas, canguros y cansancio primaveral. Para sorpresa de todos esta vez no se habló de pañales superabsorbentes o pérdidas de orina, sino de un caso flagrante de boda dinamitada. Se narró con pelos y señales la anulación de la boda del sr. I tres días antes ya que su antigua amante despechada consumó la llamada del público y narró punto por punto a la cornuda esposa cómo se frotaba contra las paredes con el sr. I en las diferentes residencias del adúltero. Bastante tremebundo. Y encima tiene que pagar una boda donde nadie se va a comer ni una triste aceituna.
Es que los tiempos modernos son demasiado modernos y confusos, y la líbido se descontrola como la factura de la Visa y ya no sigues el programa de fidelización por puntos y te vas con otros bancos, cajas de ahorros y ya te importa una mierda que te den el juego de sartenes. Porque todo es tan fácil y tan difícil al mismo tiempo, que se hace lo que se puede.
Tuvimos debate: reconciliación sí, reconciliación no, pandilla de sicarios sí, pandilla de sicarios no o Viagra para todos o zumo de piña... y gran lección aprendida para intentar no repetir los errores humanos que nos rodean día sí, día también.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Està clar que el pobre adúlter és la víctima en aquest cas. Ell havia decidit deixar la seva doble vida per centrar-se en un tema... La dolenta és l'amant ferida per no ser l'escollida, s'ha carregat un matrimoni que prometia!
Perdó per montar-me aquesta pel·lícula, masses culebrots a les esquenes. Però to i els calers mal invertits... el que donen de si aquests temes! tindreu com a mínim 15 sopars més per rematar-ho!
Òstia, el tema del matrimoin dinamitat ha superat qualsevol trama del Cor de la Ciutat, sèries per a tirar-se al sofà i deixar de pensar en pagar les factures del gas directament. El que em preocupa són els sopars a partir dels 30 anys. Queden pocs temes divertits...
Hi ha diversos tipus de tema a partir dels 30:
1-Remember when. t'enrecordes de quan ens vam cascar aquella farra a... i aquelles vacances a...
2-rajar dels que ja no volen venir o més cruelment dels que no han pogut venir. Dels últims a sobre com que hi tens encara contacte pots destripar més a saco i ho fas amb un gust que no vegis.
3-conflictes de parelles passats, presents i futurs. Aquests són els millors! una mica de realitat mesclada amb la ficció que et donen les copes que portis, fantàstic!.
4-A partir de certes edats a un se'l suposa capaç de parlar una miqueta de política, música, cinema etc etc de una forma coherent (encadenant un mínim de 2 subordinades). En principi són les converses més interessants però al final són les que menys et porten enlloc.
Vist així gairabé millor que les trobades desde la preadolescència fins a la postadolesència (aquella franja indefinida dels 20 que no tens ni puta idea de qui ets. A partir dels 30 per sort o per desgràcia comences a saber o intuir quin serà el teu futur). Les converses són també diverses:
1-Duel de egos: demostrar que estàs de tornada de tot. "tinc 17 i he practicat el camasutra sencer i he provat totes les drogues". El teu curriculum es valora pel numero de vegades que has arribat pet a casa.
2-El segon nivell del conejito de la suerte: este me mola, esta me a roto el corazon, me dio un piquito, esto es que me quiere follar fijo! (això ultim potser és mes de tios)
3-converses organitzatives del fieston padre que montaras a casa dels pobres pares que deixaran inconscientment la casa a carrec de un fill aparentnement inocent però que de nit es un joputa borratxo de collons.
----
Ni millor ni pitjor un bloc de l'altre, diferent. (collons com m'enrollo no... perdó sobresosis de cafeïna)
joder collet, vas més encafeïnat que jo! Grans reflexions :)
Publicar un comentario